En fi, una altra vegada. Ja estem arribant al final d’un any. Miro el calendari que m’ha acompanyat durant 365 dies, i ara ja només li resten unes hores. Potser és el moment de fer balanç del present any, però la veritat és que no hi ha gran cosa a dir. L’any m’ha passat volant. Com sempre, hi ha hagut alt-i-baixos, coses bones, coses dolentes, però res a destacar. Van passant els anys, i tot segueix igual. Tinc la impressió que tot al meu voltant va canviant, però jo, segueixo immòbil...
Un cop més estem posant fi a un any, i com sempre, m’envaeix com una espècie d’anyorança. Despedir l’any et fa donar compte del pas del temps. Recordo perfectament un any enrera, tal dia com avui, i en canvi, han transcorregut ja dotze mesos. No sabria pas què destacar-ne d’aquest temps. Potser una de les novetats que hi ha hagut ha sigut començar a escriure aquest blog, a través del qual intento fer-me més propera a tots vosaltres. Gràcies per llegir-me.
Miro el rellotge. L’agulla petita està apunt de marcar les dotze i la gran ja s’acosta. Comencen a sonar les dotze campanades, i un cop més, comencem a menjar els corresponents grans de raïm, amb l’esperança que aquest any serà millor. És el moment de brindar, d’iniciar nous projectes, noves il.lusions, nous somnis… Comença l’any nou, i amb ell, es renova una part de tots nosaltres. És com marcar un final i un inici, com fer una parada en el camí, per agafar aire, i tornar a començar de nou.
Aquest any serà diferent, serà especial, n’estic convençuda. El 2008 serà un bon any.
Fa molts i molts anys, vam celebrar el Cap d’Any amb la família en un lloc molt especial. Igual que faré avui amb els meus amics, també vam fer l’Amic Invisible, amb la particularitat, que juntament amb el regal, tothom hi havia d’escriure un desig per a l’Any Nou. El meu germà va escriure el següent, i em va agradar tant, que us el faig extensiu:
“Que aquest any es compleixin els bons desitjos de tots els que estem aquí”
FELIÇ 2008!!!
Un cop més estem posant fi a un any, i com sempre, m’envaeix com una espècie d’anyorança. Despedir l’any et fa donar compte del pas del temps. Recordo perfectament un any enrera, tal dia com avui, i en canvi, han transcorregut ja dotze mesos. No sabria pas què destacar-ne d’aquest temps. Potser una de les novetats que hi ha hagut ha sigut començar a escriure aquest blog, a través del qual intento fer-me més propera a tots vosaltres. Gràcies per llegir-me.
Miro el rellotge. L’agulla petita està apunt de marcar les dotze i la gran ja s’acosta. Comencen a sonar les dotze campanades, i un cop més, comencem a menjar els corresponents grans de raïm, amb l’esperança que aquest any serà millor. És el moment de brindar, d’iniciar nous projectes, noves il.lusions, nous somnis… Comença l’any nou, i amb ell, es renova una part de tots nosaltres. És com marcar un final i un inici, com fer una parada en el camí, per agafar aire, i tornar a començar de nou.
Aquest any serà diferent, serà especial, n’estic convençuda. El 2008 serà un bon any.
Fa molts i molts anys, vam celebrar el Cap d’Any amb la família en un lloc molt especial. Igual que faré avui amb els meus amics, també vam fer l’Amic Invisible, amb la particularitat, que juntament amb el regal, tothom hi havia d’escriure un desig per a l’Any Nou. El meu germà va escriure el següent, i em va agradar tant, que us el faig extensiu:
“Que aquest any es compleixin els bons desitjos de tots els que estem aquí”
FELIÇ 2008!!!
2 comentaris:
Amiga Marta:
Evidentment el dia d'avui es caracteritza per tot un seguit de convencionalismes que el fan especial: campanades, raïm, gresca i xerinola fins a altes hores, i desitjos de felicitat i prosperitat per totes bandes. Però realment, el dia 31 de desembre no té res especial. Res especial que no haguem inventat nosaltres. No suposa cap canvi d'estació, ni té en compte la posició de la lluna, ni res de tot això..... és un dia més. Com ahir. Com demà.
Però entre tots ens hem posat d'acord, des que el Papa Gregori XIII va instaurar l'actual calendari (d'aquí el nom de calendari gregorià), pels volts del 1600, que el dia 1 de Gener comença un nou any. I és clar, ens ha faltat temps per inventar-nos una festa. Fins aquí res a dir. Però com que canviem les agendes, el número del final de la data que ja escrivíem sense fixar-nos-hi, i tothom vol que tinguem uns següents 12 mesos fantàstics (com la Semana de El Corte Inglés), automàticament ens vé al cap què ens agradaria que ens passés els pròxims 365 dies. I apa, tothom a fer desitjos, a revisar el que s'ha fet.... I això sí que és una aventatge, revisar el que hem fet durant l'últim any. Perquè recordem les coses bones que hem fet, les coses dolentes que ens han passat i les coses bones que ens han passat. I les coses dolentes que hem fet? Bé, si n'hem fet alguna de molt grossa segurament la recordarem, però..... i si féssim aquest balanç al final de cada dia? Segurament cada dia trobaríem alguna cosa que no hem fet bé, que necessitem millorar. I en canvi avui només en recordarem alguna, tenint-ne com a mínim 365. Però els humans som dèbils. I si ho rumiéssim cada dia, potser no seriem capaços de suportar aquest pes sobre les nostres espatlles. En canvi fent-ho un cop a l'any, després de beure molt vi i molt cava, i fent i rebent petons per tot arreu, és de més ben portar... Que intel·ligents que som, quan volem, per muntar-nos les coses de la manera que més ens convenen, mal que ens pesi!!!!
Ivan
Completament d'acord amb tu amic Ivan. Tot plegat és un muntatge que ens hem fet els humans. Així doncs, espero que aquesta nit no comencis a insistir perquè fem balanç de l'any que s'acaba ni perquè formulem els nous propòsits per al 2008. Cadascú se sap lo seu... i a vegades no cal fer-ho públic.
Ens veiem després...Bon Cap d'Any!!!
Publica un comentari a l'entrada