Camins

Fragments del llibre “Vés on et porti el cor” de Susanna Tamaro:

La idea del destí és un pensament que ve amb els anys. Quan es té la teva edat, generalment no s'hi pensa; tot el que passa ho veiem com el fruit de la nostra voluntat. Ens sentim com un obrer que, una pedra rera l'altra, va construint davant seu el camí que haurà de recórrer. Només molt més tard, ens adonem que el camí ja està traçat, que algú altre el va traçar, en comptes de nosaltres, i que no ens queda res més que continuar avançant. És un descobriment que sovint es fa pels volts dels quaranta, aleshores comences a intuir que les coses no depenen només de tu. És un moment perillós, durant el qual no és estrany de caure en un fatalisme claustrofòbic. Per tal de poder veure el destí en tota la seva realitat, has de deixar passar encara uns quants anys. Cap als seixanta, quan el camí que hi ha a les teves espatlles és més llarg que no pas el que tens al davant, veus una cosa que no havies vist mai abans: el camí que has recorregut no era pas recte, sinó ple de bifurcacions, a cada pas hi havia una fletxa que indicava una direcció diferent; d'allà sortia un trencant, un viarany ple d'herbes que es perdia al bosc. Algun d'aquests trencants els vas agafar sense adonar-te'n, alguns altres ni tan sols no els vas veure; els que vas deixar de banda no saps on t'haurien dut, si a algun indret pitjor o millor; no ho saps, però en sents igualment la recança. Podies haver fet una cosa, i no la vas fer, has anat enrera, en comptes d'avançar. El joc de l'oca, recordes? La vida evoluciona més o menys de la mateixa manera.

Tot al llarg de les bifurcacions del teu camí trobes altres vides; conèixer-les o no, viure-les a fons o bé deixar-les estar, depèn només de l'elecció que fas en un instant. Fins i tot sense saber-ho, entre seguir recte o desviar-te et jugues la teva vida i la de la gent que tens al voltant.

Saps quin és l'error que sempre cometem? El de pensar que la vida és immutable, que una vegada s'ha triat un camí l'hem de recórrer fins a la fi. El destí, en canvi, té molta més fantasia que nosaltres. Precisament quan creus que et trobes en una situació sense sortida, quan arribes al cim de la màxima desesperació, amb la velocitat d'una ràfega de vent, tot canvia, es trasbalsa i d'un moment a l'altre et trobes vivint una nova vida.


La vida és un seguit de camins. Normalment agafem els que creiem que són els millors, o, segons en quins casos, els que són menys dolents, i mai ens hauríem de penedir de les decisions preses, ja que les prenem en base a les circumstàncies que ens rodegen en aquell moment concret. Després pot ser que el desenllaç no sigui el que esperàvem, però en un principi, la intenció era bona. En altres camins, però, ens hi trobem sense ni adonar-nos-en, sense haver-los escollit de manera conscient, si més no, i a vegades aquests són els que poden arribar a fer més mal. Però malgrat tot, hem de seguir creient que quan menys t’ho esperes girarà la direcció del vent, i d’un dia per l’altre et trobaràs vivint una nova vida.