El triangle del foc

Si busquem al diccionari la paraula foc, hi trobarem la següent definició: “despreniment de calor i llum produït per la combustió d’un cos”. Per tal d’entendre d’una manera simple els factors del foc, es va desenvolupar la teoria de “El triangle del foc”. Cada costat del triangle representa un dels tres ingredients necessaris per a l’existència del foc, que són el combustible (allò que crema) , l’oxigen i la calor. Aquesta teoria demostra la interdependència d’aquests tres factors en el foc que es crea i es manté. Si som capaços de trencar qualsevol dels tres costats del triangle, el foc s’apagarà. Així doncs, per extingir un incendi, podem optar per eliminar el combustible, cosa que a la pràctica resulta força difícil (com t’ho fas per eliminar els arbres d’un bosc incendiat?). L’altra opció seria eliminar l’oxigen que alimenta el foc (Això és el que fem quan tirem sorra damunt un foc, quan el tapem amb una manta o quan cobrim una paella encesa amb una tapa). I l’altra opció és l’eliminació de la calor (Aquest mètode és el que s’utilitza en tirar aigua damunt un foc). De tots és ben sabut, com resulta de difícil arribar a apagar un foc descontrolat, com els que sovint ataquen els nostres boscos en èpoques de sequera i calor. Quan un incendi pren grans dimensions, es torna un monstre amb vida pròpia, capaç d’arrassar absolutament tot allò que trobi al seu pas. Un cop iniciat el foc, es produeix una reacció en cadena, que provoca que el propi foc s’alimenti a si mateix, creant més calor i corrents d’aire que faran que rebi més oxigen i que arribi a més matèria combustible…
Si extrapolem aquesta teoria del foc físic produït per una reacció química, al “foc de l’amor” en una parella... com és que tan sovint diem que “s’ha apagat la flama de l’amor”? Com és que un cop apagat el foc d’una relació, és quasi impossible tornar-lo a encendre? Com és que després de molt de temps de viure apassionadament, de cop i volta, sentim que s’ha apagat aquest foc interior? Pot, un foc que s’ha iniciat amb el màxim ardor, apagar-se d’un dia per l’altre? Si resulta tan difícil apagar un foc que crema, com és que el foc de les relacions de parella s’apagui tan fàcilment? No serà que fem esforços per trencar algun dels tres costats del triangle? No serà que per dins estem buits, que els nostres cossos no poseeixen el combustible suficient per cremar? No serà que en les nostres relacions hi falta oxigen? Ens ofeguem els uns als altres i això fa que ens falti aire per respirar? O potser és que no som capaços de mantenir l’escalfor suficient i necessària per tal que aquesta flama no s’apagui mai? Un munt de preguntes a les quals no trobarem resposta. Potser el secret està en descobrir quins són els components dels tres costats del triangle del foc de les relacions, i un cop descoberts, ser capaços d’alimentar aquest foc. El més difícil a vegades, és encendre un foc, però un cop està encès, només cal una mica de cura d’anar alimentant-lo, anar aportant llenya a la llar, i el foc no deixarà de cremar. Quan un bosc crema amb tota la força del foc, és molt més difícil apagar-lo que mantenir-lo encès. Per extingir-lo, hem d’aplicar-hi grans esforços. Per què no passa el mateix en el terreny de les relacions humanes?
En fi, aquí us deixo aquesta reflexió, que no és ni una crítica, ni un retret,… senzillament una reflexió.