El cor per la boca - Dani Flaco

http://www.goear.com/listen/a5ea9ca/el-cor-per-la-boca-dani-flaco



Us deixo amb una gran cançó que diu grans coses.
Gràcies per la bona estona que vam poder passar al concert de divendres.
Com diu ell...: "es bien"


El cor per la boca - Dani Flaco

Quan les forces per lluitar s'han acabat,
quan només hi ha turbulències.
Quan la vida no et somriu en cap mirall,
quan et sents en decadència.

És millor fer un pas enrere per començar
des de zero amb més empenta.
I plorar tot el que s'hagi de plorar,
mudar la pell i escombrar totes les cendres.

Quan el cor surt per la boca
i no hi ha res que et doni cap esperança
fes un crit i busca, en venda o de lloguer,
una il·lusió i fes-ne la mudança.

Quan la lluna et deixa sol patint el dol,
quan t'atrapa la tempesta.
Quan despertes i t'ofega un nus al coll,
quan no importa gens la resta.

És millor fer un salt per veure si hi ha demà
un camí que val la pena.
I oblidar tot el que s'hagi d'oblidar,
i fer l'amor, aquest amor que avui se'ns crema.

Quan el cor surt per la boca
i no hi ha res que et doni cap esperança
fes un crit i busca, en venda o de lloguer,
una il·lusió i fes-ne la mudança.

Descobrint el cel

Mirant el cel amb uns prismàtics, en una nit fosca, es poden contemplar imatges tan espectacularment boniques com les Pléyades. Sembla impossible que la natura ens doni l'oportunitat de descobrir aquesta bellesa distant i alhora propera.

Si tens la sort de conèixer algú que tingui un potent telescopi, pots espiar el planeta Júpiter, i l'ombra que una de les seves llunes projecta sobre l'immens planeta. Un espectacle realment bonic.

Gràcies per donar-nos l'oportunitat de poder contemplar la bellesa que amaga el firmament.

Els nois d'història

"Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa -un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva."
"Els nois d'història"

Alan Bennett

This Is The Life

Hola a tothom!!!
Sé que últimament tinc una mica abandonat aquest raconet de trobada amb vosaltres... no sé, trobo que darrerament em falta la inspiració per escriure històries, buscar textos que m'agradin, anar a la recerca de cançons que em facin vibrar... no sé si és bon o mal senyal...
Per intentar no perdre el contacte amb vosaltres us deixo amb una cançó que he escoltat per la ràdio de camí cap a casa i que m'ha agradat:

Amy Macdonald - This Is The Life

Estúpidament feliç

Us adjunto el vídeo i la lletra d'aquesta cançó dels Pets que m'agrada molt. Especialment avui em sento així, estúpidament feliç... imagino que hi té a veure el fet que acabo de començar les vacances... quin moment més esperat...

Doncs res, només desitjar-vos a tots unes MOLT BONES VACANCES I BON ESTIU!!!

Fins ben aviat.

Petonets a tothom!!!



Sé que la feina em va xuclant
la vida per un sou
i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys.

I tot i així hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però es massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís

(tornada)

Les roses

Estic asseguda al sofà, i miro les roses que hi ha damunt la taula. No deixo de meravellar-me amb la seva bellesa, la seva perfecció… el tronc esvelt i gruixut, que dóna rigidesa a una estructura tan aparentment fràgil com són uns pètals avellutats d’un vermell color sang. Miro les roses, i intento immortalitzar aquest moment, intento retenir aquesta imatge, intento gravar aquests instants dins del meu cor... I és que sé, que aquesta perfecció és efímera. Tot és qüestió de temps. Per molt que vagi canviant i afegint aigua, d’aquí uns dies les fulles verdes començaran a secar-se i s’aniran escampant per terra, en un últim intent de deixar que sigui la flor la que aprofiti al màxim la vitalitat que encara queda. I d’aquí uns dies els pètals comançaran a enfosquir-se, perdran la seva flexibilitat, deixaran de tenir aquest tacte sedós. Les roses, acotaran el cap, com avergonyides per no poder seguir mostrant-se tan esplèndides… però jo, les seguiré trobant igual de boniques, perquè per molt que hagi passat el temps, per més que hagin perdut l’aigua, hagin canviat el color i no puguin oferir el mateix tacte, jo seguiré portant dins del meu cor el record del primer dia.

Midnight Oil - Beds are Burning

Sé que fa dies que no us escric res... no sé, potser és la calor... hauré d'esperar a veure quan torna la inspiració.

Us deixo amb una cançó que m'he trobat aquest migdia en un d'aquests canals musicals del TDT.

Espero que us agradi. Fins ben aviat.