Crec que en general, a tots ens preocupen els canvis. Potser hi ha gent més aventurera, que li agrada el risc, i disfruten amb les sorpreses. Altres, però, prefereixen tenir-ho tot controlat, saber exactament què passarà, i això els dóna tranquil.litat. De totes maneres, però, la vida no és estàtica, la vida és dinàmica, i volguem o no, estem en un canvi constant. A vegades no en som conscients, a vegades ni nosaltres mateixos ens en donem compte, però de sobte, un dia, t’adones que les coses ja no són exactament com temps enrera. Que hi ha coses que han deixat de fer mal, i evidentment, també n’hi haurà de noves que començaran a punxar. I descobreixes coses que t’apassionaven i que ara han perdut interès i en canvi altres que desperten la teva curiositat. Però el secret està en saber adaptar-nos. No serveix de res girar-se d’esquena als canvis, perquè per més que vulguis mantenir-te inalterable, tot el teu entorn canvia, evoluciona, i tard o d’hora t’acaba afectant. Per això cal estar oberts, per adaptar-te a les noves situacions que et trobaràs en el camí, per acceptar les noves oportunitats que t’ofereix la vida.
Us deixo amb un fragment de la sèrie "Everwood":
"Mi mayor defecto, por Ephram Brown
Cuanto más cambian las cosas, más siguen igual. No estoy seguro de quién dijo ésto. Probablemente fuera Shakespeare. O Sting. Pero por ahora es la frase que explica mejor mi mayor defecto: mi incapacidad de cambiar.
No creo que sea el único. Cuanto más conozco a otras personas más me doy cuenta de que es un defecto muy común. Permanecer igual tanto tiempo como sea posible, sin cambiar en absoluto... De alguna forma, te hace sentir mejor. Y si sufres, al menos el dolor es familiar. Porque si das ese pequeño paso, si sales de tu mundo y haces algo distinto... quien sabe qué nuevo dolor te estará esperando. Podría ser mucho peor.
Así que te mantienes igual. Escoges el camino que conoces y no parece demasiado malo. Hay defectos mucho peores. No eres un drogadicto. No matas a nadie. Quizá un poquito a ti mismo.
Cuando finalmente cambiamos, no creo que sea como una explosión o un terremoto, convirtiéndonos de pronto en una persona diferente. Creo que es más sutil. El tipo de cambio que la mayoría de la gente no notaría a no ser que nos mire con mucha atención. Cosa que, gracias a Dios, nadie hace. Pero tú te das cuenta. Dentro de ti ese cambio es un mundo entero. Y esperas que eso sea todo. Así es como quieres seguir siendo para siempre. Para no tener que cambiar nunca más."
2 comentaris:
Bones!!!
Evidentment, tothom té por dels canvis. N'hi ha que hi són més aprensius, i d'altres que els entomen amb més naturalitat, però en menor o major mesura, a tothom li provoca una certa inquietud saber que a partir d'un moment concret les coses seran diferents. I la por ve provocada pel fet que no sabem com seran. Pot ser que evolucionin positivament, però també es pot donar el cas que empitjorin. Qui no es presenta el primer dia d'una nova feina amb una mica de tremolor de cames? Nous companys, nous caps, noves responsabilitats..... És la por que els humans tenim inherent a tot allò que desconeixem. I canviar significa conèixer coses fins aleshores desconegudes. Però al cap i a la fi..... fer-se gran no significa, en el fons, saber-se adaptar a aquests canvis? Durant tota la vida creixem gràcies als canvis. De petits ens ho donen tot fet: ens alimenten, ens vesteixen, ens protegeixen.... Però mica en mica anem aprenent a menjar nosaltres mateixos, aprenem a caminar i a caure, aprenem a vestir-nos i més endavant a decidir quina roba volem. I mica en mica, cada cop ens trobem menys protegits i, per tant, hem d'afrontar els canvis d'una manera cada cop més subjectiva. És normal tenir por dels canvis. Però és igualment normal superar.la i adapatar-s'hi. Aquesta és una de les més grans de les virtuts de la condició humana: la seva adaptabilitat.
Hola Ivan!!!
Benvingut de nou!
Tot un plaer tornar-te a llegir després d'aquest temps de silenci. Ja creia que havies abandonat el ciberespai.
Paraules ben encertades les que has escrit, si senyor!
Moltíssimes gràcies per participar!
Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada