No sé on sóc. Possiblement al lloc que no em pertoca. Em sento com una estranya, perduda enmig de la foscor. El cap em dóna voltes. Al meu entorn només veig cares desconegudes, rostres anònims, ésssers d’altres galàxies… Les llums intenses i intermitents m’enceguen. La boira espessa fa que em costi respirar. Peró de sobte comença a sonar aquesta cançó i llavors sento que res més té importància. I així seguirà sent, mentre sigui capaç de tancar els ulls i deixar-me portar per les notes, mentre sigui capaç de desconnectar i no mirar l’horitzó, mentre segueixi sonant aquesta cançó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada