Falsa alarma

Al final no ha començat encara la 3a temporada de Perdidos per TV2. Suposo que encara ens tocarà esperar unes quantes setmanes més.

De moment us deixo amb els següents vídeos que mostren "lo milloret" que es pot veure a la sèrie:

3a Temporada de "Perdidos"

Hola Losties,

el proper dimecres dia 26 de Setembre, per TV2, comença la 3a temporada de "Perdidos"!!!!!

Ja era hora, després de tant temps...

De moment us deixo amb un vídeo de "tomas falsas". Jo no entenc res del que diuen, perquè és en anglès, però tot i així té la seva gràcia.

Don't Worry, Be Happy!

Ahir, després de sopar, comentàvem els avantatges de tenir un xai a casa com a mascota... Us imagineu que es convertís en una ovella com les que surten als següents vídeos, que acompanyen a aquesta ruqueta tan sexy, i que són capaços de ballar?

Relax, take it easy

Hola,
avui no tinc ganes d'escriure, però us deixo amb una cançó que m'agrada. El cantant és el libanès Mika, i el videoclip és força acolorit.
Apa doncs, a prendre's les coses amb calma.

The Monsoon

M'agrada molt la cançó dels Tokyo Hotel, i a partir del que he entès de la lletra, m'ha inspirat el següent text:

Quan mires fixament una porta trencada, i la fredor que hi ha al darrera et fa tornar boig, no serveix de res seguir esperant. És millor sortir corrent, lluitar contra la tempesta i arribar allà on la pluja no pugui fer-te mal.

Torna Porca Misèria

Per a tots els seguidors de la sèrie, us recordo que la quarta temporada comença el diumenge dia 23 de setembre a les 22:10.

Us deixo amb la següent cançó, de la qual en destaco el fragment:

Trapem, caiem,
i tornem a començar.
Què faig? Què fem?
Mirem de ser conscients.
Porca Misèria, que la vida va com va.
Porca Misèria, el que tenim ho aprofitem
tant si és bo com si és dolent.

I és que la vida tracta d'això, encara que caiguem, hem de ser valents per aixecar-nos i començar de nou, i hem de valorar el que tenim, i de tot s'aprèn. Fins i tot de les coses dolentes, en pot sorgir quelcom de bo.

Els murs

A continuació us passo un fragment d'un dels meus monòlegs preferits de la sèrie "Anatomía de Grey", juntament amb una cançó que forma part de la banda sonora. Per qui no la conegui, la sèrie tracta de les aventures i desventures d'uns metges residents, i les seves relacions amb els pacients, adjunts, família,...

"Todo se reduce a unos muros: el que debo saltar para acabar mis prácticas, el que debo sortear para poder entrar en un quirófano y luego está el más importante, el que te separa de la gente con la que trabajas. No ayuda coger confianza, ni hacer amigos, debes levantar un muro que te separe del resto del mundo, cierta gente es demasiado peligrosa. Todo se reduce a unos muros que levantas con arena, rogando que nadie los salte.
.
.
.
En algún momento hay que decidirse, los muros no mantienen a los demás fuera, si no a ti dentro. La vida es un caos, somos así. Puedes pasarte la vida levantando muros, o puedes vivirla saltándolos. Aunque hay algunos muros demasiado peligrosos para cruzarlos. Lo único que sé, es que si finalmente te aventuras a cruzar, las vistas al otro lado son fantásticas."

11 de Setembre - La Diada

Per celebrar la Diada Nacional de Catalunya, aquí us deixo la versió

que van fer els Ocults de la cançó País Petit de Lluís Llach.
Per tots els que estimem aquest nostre petit-gran país.
Espero que us agradi.

Que tingueu un bon dia.

El telefèric

Ella passeja sota un sol radiant. Tot sembla agradable, alegre i tranquil, fins que de cop i volta, comença a aparèixer una boira espessa que no deixa veure res del que té al voltant. El sol s’ha tapat, i comença a sentir fred. Es posa a caminar més ràpid, per així entrar en calor, i intenta fugir de la tempesta que s’acosta.
De sobte veu una caseta. Sembla que del costat oposat en surt un cable que s’enfila muntanya amunt. Intueix que es tracta d’un telefèric i la idea de pujar-hi li resulta temptadora. Entra a la caseta, agafa el moneder, decidida a comprar un bitllet d’anada i tornada, però quan s’acosta a la noia uniformada que hi ha al costat de l’aparell, li diu que ella no li pot vendre el tiquet per poder-hi pujar. No entèn res, com pot ser que hi hagi un telefèric per al qual es necessita un tiquet, però en canvi no hi ha ningú que li pugui vendre? La controladora li diu que busqui bé, que si ha anat a parar allà segur que és perquè ja té el tiquet que necessita per realitzar el viatge. No sap pas de què li parla. Quan decideix deixar-ho per impossible, i es disposa a guardar el moneder dins del bolso, es dóna compte que al fons d’aquest hi ha un paperet de color vermell. Encuriosida, ja que ella no recorda haver guardat cap paper com aquell, el treu del bolso per veure de què es tracta, i comprova sorpresa que és un tiquet per pujar al telefèric. Quan el mostra a la noia d’uniforme, aquesta li retorna un somriure i li diu: - Veu, ja li deia jo que busqués bé-. Segueix sense saber com ha anat a parar aquell paper a les seves mans, però decideix pujar sense fer-se més preguntes.
Quan és a dins, les portes es tanquen darrera seu. No hi ha ningú més. L’aparell emprèn el camí de pujada, amb una mica de sotracs que fan que per un moment dubti d’haver près la decisió encertada en pujar-hi quan ni tan sols sap on la durà. A més està sola, i això la intranquil.litza encara més. I si s’espatlla a mig camí? Qui l’anirà a rescatar? De cop, però, es dóna compte que no serveix de res preocupar-se. Decideix deixar els problemes a una banda, i dirigeix la mirada cap a fora. De moment segueix havent-hi una boira espessa i segueix fent fred, però de mica en mica es va entreveient una espurna de claror i de sobte, sense gairebé adonar-se’n, el telefèric surt d’entremig de la boira, i els rajos d’un sol brillant i esplèndid comencen a donar-li una lleugera escalfor.
La noia mira per la finestra, embadalida contempla el fabulós paisatge que s’obre davant seu. Se sent plena d’una alegria i un benestar difícils de trobar habitualment. Ara si que està convençuda que ha près la decisió correcta arriscant-se a agafar aquell telefèric que la porta a les altures. Quan arriba a dalt, baixa de l’aparell, i comença a caminar pel cim d’una muntanya, plena de vegetació exhuberant, flors de mil colors amb un perfum intens i agradable, i amb un sol que la reconforta. Per uns moments se sent feliç. Respira profundament, intenta retenir en la seva memòria la visió d’aquest paisatge. S’esforça en impregnar-se d’aquell moment. Però sap que no pot quedar-se allà dalt per sempre. Tard o d’hora haurà de tornar a baixar a la vall, i allà potser l’espera altra vegada la boira i el fred.
Quan arriba el moment, decideix emprendre el camí de baixada, però enlloc d’agafar el telefèric, opta per fer el recorregut a peu. Així el descens serà més lent, i li permetrà disfrutar més estona d’aquella sensació. Sap que a partir d’ara tot serà diferent. Sap, que malgrat torni a envaïr-la la boira, sempre pot tornar a pujar dalt d’un cim per fugir-ne. Sap que en algun lloc, el destí farà que trobi un telefèric que la pot ajudar a sortir de la foscor. I si no és així, potser la propera vegada, començarà el camí de pujada a peu. Potser serà més llarg i feixuc, però tard o d’hora, anant al seu ritme, arribarà al capdamunt d’una muntanya i sap que en arribar a dalt, tot l’esforç realitzat pel camí, haurà valgut la pena. I és que a vegades cal estar enmig de la foscor, per tal de saber valorar un raig de sol.

Conte dedicat a l’Àndia que un dia em va posar un tiquet de telefèric a dins del bolso. Moltes gràcies.


(no em feu gaire cas, com podeu comprovar… a vegades me’n vaig de l’olla)
(si heu arribat fins al final, gràcies per llegir-me)

Per fi !!!

Per fi !!!

Després de quasi 2 setmanes, finalment torno a tenir accés a internet des de casa. Ja era hora. Feia dies que m'estava entrant el mono de no poder-me connectar, sort que al final (toquem fusta) això torna a funcionar, i espero que duri...

Doncs res, que espero retrobar-vos per aquí. Veig que últimament estan afluixant força els comentaris... no sé si és que encara tothom està de vacances, o és que els temes no motiven gaire, o és que la gent no té res a explicar... A veure si us animeu altre cop.

Una abraçada a tots !!!