Quin títol més vampiresc, oi?
Forma part de la lletra d'una cançó de fa molt temps. Recordo que fa anys, quan tornava del cole i engegava la tele, sovint posaven videoclips. Recordo que m'encantava els dies que arribava a casa i posaven la cançó que a continuació us linko. Aleshores jo encara no havia descobert ni qui eren aquests tal "Lax'n'busto", però aquesta cançó en concret... m'encantava.
Recordo també, que anys més tard, amb les meves amigues, intentavem tocar-la amb la guitarra... i anavem repetint: "vaig beu... vaig beu...vaig beu..." ostres, que difícil que era això de canviar els dits per tal de fer sonar un altre acord en condicions.
He buscat per internet i he trobat que aquesta cançó pertany a l'àlbum "Vas de punt?... o què!!!", de l'any 1989, o sigui que ha plogut força des de llavors, però de fet, encara avui en dia, segueix sent una de les meves cançons preferides d'aquest grup. Que macabre, oi? Serà que tinc instints assassins o caníbals...?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Marta,... t'estàs posant en territori "peligroso", jeje. Estàs anomenant tots els cristians caníbals, vampirs i assassins ja que cada vegada que fan el ritus de la comunió beuen la sang i mengen la carn... ;P
Petonets
ps: L'altre dia van tocar a Solsona els Lax'n'Bust.
Molt interessant aquest bloc. Paraules per compartir... que puc compartir!
Gràcies
Ei Poeta, i què tal ho fan els Lax'n'busto, ara que han canviat el cantant?
Josep Àngel, benvingut al blog.
Benvolguda Marta,
Em sap greu comunicar-te que no vaig anar-hi. Si t'he de ser sincer, la única cosa que recordo del darrer concert de Lax'n'Bust que vaig veure, ara farà 7 o 8 anys, va ser el comentari d'un company filòsof que va anunciar que: "l'home ha pagat un preu molt car per esdevenir conscient de la seva existència". En vista de la dificultat de superar aquella frase vaig considerar oportú no acostar-m'hi. La música catalana em té força desangelat.
Petonets.
Hola, els lax'n, sòn, (bé eren) el meu grup preferit. A mi m'agradavamolt la veu del Pemi fortun,que desgraciadament ja no la posa.
Aquesta cancó també m'agradava molt però a ma germana li fascinava.
Quan escolto cançols d'aleshores, tinc una sensació que m'agradamolt,im'emociona.
Au, ja està.
muas.
Hola Txell!!!
Molt benvinguda!!! Quina il.lusió trobar-te per aquí.
Publica un comentari a l'entrada