dimarts, 28 d’agost del 2007

Començar amb mal peu

Hola!

Snif, snif, ja s'han acabat les vacances. En fi, sort que començo a treballar en dimarts, i això que la setmana laboral sigui més curta també ajuda a agafar-t'ho d'una altra manera.

Doncs com dic al títol... començo amb mal peu. Torno de vacances, i quan arribo a casa, només trobo que problemes: no em funciona internet (encara no m'ho han arreglat, o sigui que aquests dies em serà difícil mantenir actualitzat el blog, ara mateix estic escrivint des de l'ordinador del meu germà i la meva cunyada (gràcies per la vostra col.laboració), tampoc em funciona la nevera... amb la qual cosa hauré d'acabar tirant a les escombraries tot el contingut del congelador (fins dijous no pot venir el tècnic), i per postres em trobo goteres a sota l'aigüera de la cuina (vaig intentar arreglar-ho jo mateixa, apretant una mica més el cargol, i em sembla que l'únic que he aconseguit és que ara les gotes caiguin més seguides), o sigui que ara em tocarà avisar algun tècnic. En fi, com podeu veure... no ha sigut una bona tornada.

Deixant els problemes a un costat, com alguns de vosaltres ja sabeu, divendres vam poder disfrutar d'un molt bon concert d'Els Pets. Almenys jo m'ho vaig passar molt bé, tant amb els temes del seu darrer àlbum, com recordant vells i bells temps amb cançons d'aquelles inoblidables i que han fet història.
Us adjunto un videoclip, perquè el dia menys pensat totes les granotes ens podem convertir en princeses/prínceps. Espero que us agradi.

3 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Benvolguda Marda,

Això és que, quan vas marxar, vas oblidar de posar un ramet de violetes seques, lligades amb un cordillet de color vermell, sota el coixí. Les cases buides es troben soles i necessiten sentir-se estimades. Espero que no sigui res greu, però. De cara a l'any proper, ja ho saps. ;P

Marta ha dit...

Ok, prenc nota, però... on ho he de posar? Sota el coixí del llit? De moment (ja dic que de moment) el llit segueix sencer. Potser l'hauria de posar sota la nevera, sota l'aigüera, sota l'ordinador... i seguint ja puc fer una plantació sencera de violetes. En fi, de mica en mica les coses ja es van solucionant, però de moment encara no tinc internet.

;-)

Poeta per un dia ha dit...

Això que dius que no tens internet, pel sol fet de dir-ho, ja representa una paradoxa difícil de solventar. És com aquell que truca a l'amic i l'amic li diu: "no puc posar-m'hi ja que no tinc telèfon". ;P

El remei implica una violeta per cada electrodomèstic, efectivament, però posant un sol ramet sota el coixí del llit, amb el número adequat, n'hi ha prou.

Petonets!!