Començar amb mal peu

Hola!

Snif, snif, ja s'han acabat les vacances. En fi, sort que començo a treballar en dimarts, i això que la setmana laboral sigui més curta també ajuda a agafar-t'ho d'una altra manera.

Doncs com dic al títol... començo amb mal peu. Torno de vacances, i quan arribo a casa, només trobo que problemes: no em funciona internet (encara no m'ho han arreglat, o sigui que aquests dies em serà difícil mantenir actualitzat el blog, ara mateix estic escrivint des de l'ordinador del meu germà i la meva cunyada (gràcies per la vostra col.laboració), tampoc em funciona la nevera... amb la qual cosa hauré d'acabar tirant a les escombraries tot el contingut del congelador (fins dijous no pot venir el tècnic), i per postres em trobo goteres a sota l'aigüera de la cuina (vaig intentar arreglar-ho jo mateixa, apretant una mica més el cargol, i em sembla que l'únic que he aconseguit és que ara les gotes caiguin més seguides), o sigui que ara em tocarà avisar algun tècnic. En fi, com podeu veure... no ha sigut una bona tornada.

Deixant els problemes a un costat, com alguns de vosaltres ja sabeu, divendres vam poder disfrutar d'un molt bon concert d'Els Pets. Almenys jo m'ho vaig passar molt bé, tant amb els temes del seu darrer àlbum, com recordant vells i bells temps amb cançons d'aquelles inoblidables i que han fet història.
Us adjunto un videoclip, perquè el dia menys pensat totes les granotes ens podem convertir en princeses/prínceps. Espero que us agradi.

Ja torno a ser aquí!!!

Hola a tothom!!!
Ja torno a ser aquí. Encara em queda una setmana de vacacances, però vaja, que lo millor ja ha acabat. Ara em quedo per aquí, potser faig alguna escapadeta, però poca cosa.

Ha sigut una experiència interessant. Em feia por que potser m'avorriria... i què va, al contrari, no he tingut temps. He pogut aprofitar per relaxar-me, gaudir de la natura, fer excursions a peu, excursions en cotxe a visitar pobles amb encant... en fi, que ha resultat ser una setmana ben positiva.
Tinc aquella sensació contradictòria i alhora agradable... per un cantó, com que m'ho passava bé, els dies m'han passat volant, i al mateix temps, com que he fet tantes coses, he vist tants llocs, i la desconnexió ha sigut total, que em dóna la impressió que hagin transcorregut molts més dies.

I vosaltres? Què tal us van les vacances?

Demà comença l'aventura

Bé, aventura aventura... el que busco és tranquil.litat, natura i relax.
Espero trobar-ho.

Ens veiem a la tornada.

Bones vacances.

Vaig beure'm la seva sang...

Quin títol més vampiresc, oi?
Forma part de la lletra d'una cançó de fa molt temps. Recordo que fa anys, quan tornava del cole i engegava la tele, sovint posaven videoclips. Recordo que m'encantava els dies que arribava a casa i posaven la cançó que a continuació us linko. Aleshores jo encara no havia descobert ni qui eren aquests tal "Lax'n'busto", però aquesta cançó en concret... m'encantava.
Recordo també, que anys més tard, amb les meves amigues, intentavem tocar-la amb la guitarra... i anavem repetint: "vaig beu... vaig beu...vaig beu..." ostres, que difícil que era això de canviar els dits per tal de fer sonar un altre acord en condicions.
He buscat per internet i he trobat que aquesta cançó pertany a l'àlbum "Vas de punt?... o què!!!", de l'any 1989, o sigui que ha plogut força des de llavors, però de fet, encara avui en dia, segueix sent una de les meves cançons preferides d'aquest grup. Que macabre, oi? Serà que tinc instints assassins o caníbals...?

Errors o encerts

Ahir vaig sortir fins a les tantes, a una discoteca d'aquestes a l'aire lliure que estan de moda a l'estiu, que el diu "La Carpa". Durant una bona estona van fer un revival de cançons de fa molts i molts d'anys, i vaig pensar que estaria bé compartir amb tots vosaltres, en diverses entrades al blog, aquelles cançons que, per molts anys que tinguin, quan les sents, sempre t'agraden, ja sigui pel què diu la lletra, per les notes de la melodia, o pels molts records que et porten de l'època en que havien estat de moda.

Aquí us adjunto la primera, que deu tenir un parell d'anys. La dedico a totes aquelles coses que tot i que en principi semblin un error, resulten no ser-ho. O tot i ser errors, no te'n penedeixes.

Un dia especial

Tititit-tititit-tititit... són les 7 del matí, i com cada dia feiner, sona el despertador. Però avui és un dia especial. Em llevo més ràpid que de costum, i em desperto abans del normal. Si si, en aquest ordre... primer llevar-se i després despertar-se, ja que una cosa és sortir del llit, i l'altre és notar-te el cap prou clar com per poder dir que ja estàs al 100 % despert i apunt per afrontar un nou dia.

Avui, tot i treballar més hores del compte, el dia ha passat ràpid. Atrafegada amunt i avall, tancant els temes pendents, fent tots els possibles per tal de no oblidar res del que cal fer, intentant solucionar els problemes que, com sempre, apareixen a última hora... I per fi, a les 7 de la tarda... final de la jornada laboral, i inici de les vacances!!! (tot i que oficialment no comencin a comptar fins el dilluns).


Crec que el millor de les vacances és la sensació que tens quan tanques la porta, surts al carrer, deixes la feina al teu darrera i saps que tens per davant 3 setmanes, en les quals intentaràs dedicar més temps a tu mateixa, a fer més coses que et fan sentir bé, coses que durant l'any no tens temps de fer, trencaràs amb la rutina i aparcaràs una mica les obligacions. És una sensació genial.


Doncs res, ara em toca aprofitar el temps al màxim. Treure el màxim profit de cada segon, ja que igual que arriben... ràpidament se'n van, però el que compta és que en acabar-se, hagis sigut capaç de desconnectar del tot, tinguis la sensació d'haver aprofitat els dies al màxim, ja sigui per viatjar, per descansar, per llegir, per estar amb els teus... i tornar de nou amb les piles carregades.


Així doncs, per als que ja les heu fet, pels que les esteu fent, i pels que estan apunt de fer-les...

MOLT BONES VACANCES!!!

(PD: encara que hagi posat aquest dibuix...

en realitat no me'n vaig a la platja)