"És més fàcil recuperar un milió de dòlars robats que una paraula dita sense pensar" “Del pont estant” de Arthur Miller
Arran d’aquesta frase aportada per l’Ivan a l’entrada d’ahir, m’ha vingut al cap un fragment del llibre “Demian” de Hermann Hesse, que il.lustra una mica això:
“No hi hagué cap disputa, cap escena entre nosaltres, ni tampoc una ruptura, ni tan sols una explicació. Li vaig dir únicament un mot, veritablement inofensiu…, però fou justament aquest el moment en el qual s’esmicolà entre nosaltres una il.lusió en fragments multicolors”.
I qui de nosaltres no ha tingut mai aquesta sensació? La sensació d’haver dit una paraula quan no tocava, d’haver ficat la pota fins al fons de la galleda, d’haver disparat un dard que va directament a clavar-se allà on més mal fa. A vegades és una paraula inofensiva, dita sense cap mala intenció, altres vegades és fruit de l’enuig. Sigui per la raó que sigui, un cop s’ha pronunciat, ja no podem fer marxa enrera. Tu no ho volies, però l’interlocutor ho rep com una fiblada. En aquell moment realment sents com si un gran pes et caigués al damunt. Sovint no som prou valents per demanar disculpes, i això pot posar en perill les nostres relacions. Hi ha paraules d’aquestes que et poden canviar la vida, però qui sap… a vegades, després d’un temps de tortura interior, t’acaba canviant cap a millor. De tot s’aprèn,… sobretot dels nostres errors.
Arran d’aquesta frase aportada per l’Ivan a l’entrada d’ahir, m’ha vingut al cap un fragment del llibre “Demian” de Hermann Hesse, que il.lustra una mica això:
“No hi hagué cap disputa, cap escena entre nosaltres, ni tampoc una ruptura, ni tan sols una explicació. Li vaig dir únicament un mot, veritablement inofensiu…, però fou justament aquest el moment en el qual s’esmicolà entre nosaltres una il.lusió en fragments multicolors”.
I qui de nosaltres no ha tingut mai aquesta sensació? La sensació d’haver dit una paraula quan no tocava, d’haver ficat la pota fins al fons de la galleda, d’haver disparat un dard que va directament a clavar-se allà on més mal fa. A vegades és una paraula inofensiva, dita sense cap mala intenció, altres vegades és fruit de l’enuig. Sigui per la raó que sigui, un cop s’ha pronunciat, ja no podem fer marxa enrera. Tu no ho volies, però l’interlocutor ho rep com una fiblada. En aquell moment realment sents com si un gran pes et caigués al damunt. Sovint no som prou valents per demanar disculpes, i això pot posar en perill les nostres relacions. Hi ha paraules d’aquestes que et poden canviar la vida, però qui sap… a vegades, després d’un temps de tortura interior, t’acaba canviant cap a millor. De tot s’aprèn,… sobretot dels nostres errors.
9 comentaris:
Gràcies novament per les reflexions bona Marta. És important aprendre dels errors per no tornar-los a cometre o, si es cometen, si més no ser conscients de la seva presència i no anar, com diuen "amb el lliri a la mà". Aquest Hesse és un home de recursos, ja ho veig.
Petonets.
Si, diuen que l'home és l'únic animal que ensopega 2 vegades amb la mateixa pedra, i és veritat. Ensopeguem no 2 vegades, sinó 3 i 4 i 5... però l'important és ser prou valent per aixecar-se de nou. Alguns errors, possiblement els seguirem cometent, però amb el temps aprens que és bo intentar posar-hi solució enlloc de fugir. A vegades aprens que després d'una paraula dita sense pensar, és millor parlar-ne, que no pas fingir que no ha passat res, perquè si no... hi ha coses que queden a dins, encara que volguem fer veure que no ens afecta.
ACLARIMENT
Els comentaris i entrades del blog són a nivell general. Vull dir que espero que ningú es prengui malament res del que escric, ja que són simples reflexions. Com diuen a les pel.lícules... "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència", ja que no escric pensant en cap cas en concret, simplement són coses que em passen pel cap. (si alguna hora tinc alguna cosa a dir a algú en concret... no patiu, us ho faré saber, però directament al vostre mail personal, jejeje, que amenaçador que sona). No voldria ara crear mals rotllos, ok?
Petonets a tots.
S'entén, s'entén... quan escrivim, però, sempre ho fem basant-nos, encara que sigui inconscientment, en les nostres experiències, en les nostres lectures, en les pors, en els anhels... llavors, una persona que llegeixi molt bé entre línies pot arribar a coneixer-nos una mica millor. Jo, amb prou feines llegeixo extra-línies, pel que no cal patir. Aquests tipus d'aclariments, però, sovint són necessaris. En el meu blog, si el fes, ens en faríem tots un fart de riure ja que qualsevol "parecido con la realidad".... és pura "intenció".
;**
Si, quan escrivim estem influenciats per les pròpies vivències, o lectures, o per coses que ens han explicat... però el que vull dir és que la meva intenció a l'hora de fer el blog, en cap cas és fer retrets a ningú. És que un dia, navegant per internet, vaig anar a parar a un blog on la noia publicava que aquella era la última entrada que hi escrivia, ja que la gent s'ho prenia malament, i havia sigut una font de malentesos... No voldria que el meu blog acabés així.
Smuak
El problema, Marta, és que quan fem un blog hi emmirallem la nostra persona i posem el que, d'alguna manera, ens defineix. No m'imagino, per exemple, que ens posis un escrit d'un alcohòlic, o d'un drogadicte, que ens defensi, reflexivament, la seva addicció. Ni la d'una persona sense sentiments que ens parli des del seu punt de vista estricte de carpe diem, ... Un escriu coses que són afins a la manera de ser i, encara que no vulgui, despulla la seva ànima una mica. Dit això, l'advertència s'admet i es té en compte.
no ull crear mal rollo, pero a vegades aquests blogs "d´autoajuda" son perjudicials per la salut de tots aquells que ells llegeixen!!!De totes maneres, endavant amb el blog
Benvolgut/da anònim/anònima,
No sé qui ets i per tant no sé si parles per experiència personal, o per intuïció, o pel que t’han explicat… La meva intenció no és perjudicar a ningú, i us recordo que l’entrada és lliure i voluntària. A tots els visitants, si noteu que la lectura d’aquest blog comença a tenir efectes nocius en la vostra salut, us agraïria que m’aviseu i tanco aquest espai i el poso en quarentena.
Petonets.
sort que amb les cançcons revival aquest blog s´ha animat!!!!
Publica un comentari a l'entrada