Últim capítol d’Herois

Ahir a la TV3 es va acabar la sèrie “Herois”. Bé, de fet era l’últim capítol de la primera temporada, o sigui que, com era d’esperar, no es van resoldre els misteris ni el perquè de tot plegat (o si és que ho van fer… no vaig ser capaç d’entendre-ho).
Us adjunto les reflexions que van fer al principi i al final del capítol. (alguns de vosaltres ja coneixeu la meva faceta de col.leccionista dels monòlegs que fan les veus en off d’algunes sèries)

“Com neix aquesta recerca, aquesta necessitat d’entendre els misteris de la vida, si les preguntes més simples no trobaran mai resposta?
Per què som aquí? Què és l’ànima? Per què somiem?
Potser valdria més que no busquéssim res, que no furguéssim més, que no anheléssim res. Però això no fa per la naturalesa humana, no fa pel cor humà.
No,… no és per això que som aquí. Ben al contrari,… lluitem per canviar les coses, per canviar el món, per somiar en l’esperança, sense saber mai del cert qui coneixerem pel camí, qui, entre un munt de desconeguts, ens donarà la mà, ens arribarà al cor i compartirà el dolor de l’esforç.
.
.
.
Somiem l’esperança, somiem el canvi, el foc, l’amor, la mort,… i un dia passa, el somni es fa realitat, i la resposta a aquesta recerca, aquesta necessitat d’entendre els misteris de la vida, finalment apareix, com la llum resplandent de l’albada.
Tant d’esforç per trobar-hi un significat, un objectiu,… i al final el trobem només dins de cadascú, en la nostra experiència compartida d’allò que és fantàstic i mundà. És la simple necessitat humana de trobar un semblant, de connectar-hi i de saber del cert que no estem sols.”