Més dites

"Com més es divideixen els obstacles, més fàcils són de guanyar"

Concepció Arenal

"L'home lliure és el que no tem anar fins el final dels seus pensaments"

L. Blum

"Val més una cosa segura que dues d'hipotètiques"

Miguel de Cervantes

"Totes les coses són impossibles, mentre ho semblin"

Concepció Arenal

"El futur no és un regal, és una conquesta"

Robert Kennedy

Últim capítol d’Herois

Ahir a la TV3 es va acabar la sèrie “Herois”. Bé, de fet era l’últim capítol de la primera temporada, o sigui que, com era d’esperar, no es van resoldre els misteris ni el perquè de tot plegat (o si és que ho van fer… no vaig ser capaç d’entendre-ho).
Us adjunto les reflexions que van fer al principi i al final del capítol. (alguns de vosaltres ja coneixeu la meva faceta de col.leccionista dels monòlegs que fan les veus en off d’algunes sèries)

“Com neix aquesta recerca, aquesta necessitat d’entendre els misteris de la vida, si les preguntes més simples no trobaran mai resposta?
Per què som aquí? Què és l’ànima? Per què somiem?
Potser valdria més que no busquéssim res, que no furguéssim més, que no anheléssim res. Però això no fa per la naturalesa humana, no fa pel cor humà.
No,… no és per això que som aquí. Ben al contrari,… lluitem per canviar les coses, per canviar el món, per somiar en l’esperança, sense saber mai del cert qui coneixerem pel camí, qui, entre un munt de desconeguts, ens donarà la mà, ens arribarà al cor i compartirà el dolor de l’esforç.
.
.
.
Somiem l’esperança, somiem el canvi, el foc, l’amor, la mort,… i un dia passa, el somni es fa realitat, i la resposta a aquesta recerca, aquesta necessitat d’entendre els misteris de la vida, finalment apareix, com la llum resplandent de l’albada.
Tant d’esforç per trobar-hi un significat, un objectiu,… i al final el trobem només dins de cadascú, en la nostra experiència compartida d’allò que és fantàstic i mundà. És la simple necessitat humana de trobar un semblant, de connectar-hi i de saber del cert que no estem sols.”

Paraules sense pensar

"És més fàcil recuperar un milió de dòlars robats que una paraula dita sense pensar" “Del pont estant” de Arthur Miller


Arran d’aquesta frase aportada per l’Ivan a l’entrada d’ahir, m’ha vingut al cap un fragment del llibre “Demian” de Hermann Hesse, que il.lustra una mica això:

“No hi hagué cap disputa, cap escena entre nosaltres, ni tampoc una ruptura, ni tan sols una explicació. Li vaig dir únicament un mot, veritablement inofensiu…, però fou justament aquest el moment en el qual s’esmicolà entre nosaltres una il.lusió en fragments multicolors”.

I qui de nosaltres no ha tingut mai aquesta sensació? La sensació d’haver dit una paraula quan no tocava, d’haver ficat la pota fins al fons de la galleda, d’haver disparat un dard que va directament a clavar-se allà on més mal fa. A vegades és una paraula inofensiva, dita sense cap mala intenció, altres vegades és fruit de l’enuig. Sigui per la raó que sigui, un cop s’ha pronunciat, ja no podem fer marxa enrera. Tu no ho volies, però l’interlocutor ho rep com una fiblada. En aquell moment realment sents com si un gran pes et caigués al damunt. Sovint no som prou valents per demanar disculpes, i això pot posar en perill les nostres relacions. Hi ha paraules d’aquestes que et poden canviar la vida, però qui sap… a vegades, després d’un temps de tortura interior, t’acaba canviant cap a millor. De tot s’aprèn,… sobretot dels nostres errors.

Dites i refranys

"Hi ha moltes coses misterioses, cap, però, de tan misteriosa com l'home "

Sòfocles

Doncs si, la veritat és que els homes/dones, som uns éssers ben curiosos, plens de misteris i ben difícils de conèixer a fons. Ja ho diuen, cada persona és un món.

"Les tres coses més difícils són: guardar un secret, patir amb paciència les injúries i emprar bé el temps."

Chateaubriand

No sé si són les més difícils de totes... però reconec que si que són prou complicades.

"La tristesa, tot i que està sempre justificada, molts cops només és mandra. Res ha de menester menys esforç que la tristesa. "

Sèneca

Doncs a veure si ens hi esforcem una mica més i així som capaços d'estar tots plegats més alegres, que motius per estar-ne segur que tots en tenim de sobres.

El compte enrera

Per fi, ja s'acosten les vacances. Ja només em falta una setmaneta i quatre dies de treball per poder disfrutar d'uns quants dies de relax i desconnexió de la realitat. Mentrestant, per aquells que anireu a la platja, aquí us adjunto un vídeo, a veure si teniu la sort de trobar-vos amb un turista com aquest... Les imatges no sabria dir-vos si són refrescants... o més aviat fan pujar la temperatura de les fèmines (i de tots aquells amb qui, sense ser fèmines, compartim el mateix gust). A disfrutar-ho.

Penso

Tafanejant avui per la xarxa, he descobert una cançó d'uns tal Lexu's. Aquí us faig arribar la lletra. La trobo una cançó molt positiva i carregada d'optimisme:

Penso
Sent amb mi [2006]

Encara penso en tots els dies
que mai més tornaran.
I les paraules es queden sordes
després de tant pensar.

Vivint de somnis
que no es faran realitat.
Ha arribat l'hora
de seguir endavant.
Saltar els obstacles
sense por al fracàs.

Penso que ja puc volar,
ja no viuré més encadenat.
Penso en tornar-me a aixecar,
no queden més cordes per trencar.

Ara ja penso que cap més dia
es pot deixar escapar.
No hi ha problemes, tampoc no hi ha guerres
si no som ignorants.

Perdut en somnis
que només fan que eclipsar-me.
Tot queda obscur
si no penso clar.
No hi ha respostes
perquè no cal preguntar.

Penso que ja puc volar,
ja no viuré més encadenat.
Penso en tornar-me a aixecar,
no queden més cordes per trencar.
Penso en tornar a començar,
no viuré pensant en el final.
Penso que tot ha canviat,
sento que res no m'aturarà.

Penso que mai no tornaran
tots els fantasmes del passat.
Penso que arriba el demà,
res ni ningú em podrà parar.
Penso en tornar a començar,
no viuré pensant en el final.
Penso que tot ha canviat,
sento que res no m'aturarà.

Música: Jordi Augé i Carles Gómez / Lletra: Carles Gómez

Estic fent proves

Hola a tothom!!!

Estic fent proves.
És el meu primer dia.
M'he animat a crear el meu propi blog, però estic fent proves, ja que no sé gaire com funciona.
Si algú per casualitat, passa per aquí, si us plau, deixeu-me algun comentari, així veuré què tal va tot això.
Apa doncs, fins aviat.