Estúpidament feliç

Us adjunto el vídeo i la lletra d'aquesta cançó dels Pets que m'agrada molt. Especialment avui em sento així, estúpidament feliç... imagino que hi té a veure el fet que acabo de començar les vacances... quin moment més esperat...

Doncs res, només desitjar-vos a tots unes MOLT BONES VACANCES I BON ESTIU!!!

Fins ben aviat.

Petonets a tothom!!!



Sé que la feina em va xuclant
la vida per un sou
i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys.

I tot i així hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però es massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís

(tornada)

Les roses

Estic asseguda al sofà, i miro les roses que hi ha damunt la taula. No deixo de meravellar-me amb la seva bellesa, la seva perfecció… el tronc esvelt i gruixut, que dóna rigidesa a una estructura tan aparentment fràgil com són uns pètals avellutats d’un vermell color sang. Miro les roses, i intento immortalitzar aquest moment, intento retenir aquesta imatge, intento gravar aquests instants dins del meu cor... I és que sé, que aquesta perfecció és efímera. Tot és qüestió de temps. Per molt que vagi canviant i afegint aigua, d’aquí uns dies les fulles verdes començaran a secar-se i s’aniran escampant per terra, en un últim intent de deixar que sigui la flor la que aprofiti al màxim la vitalitat que encara queda. I d’aquí uns dies els pètals comançaran a enfosquir-se, perdran la seva flexibilitat, deixaran de tenir aquest tacte sedós. Les roses, acotaran el cap, com avergonyides per no poder seguir mostrant-se tan esplèndides… però jo, les seguiré trobant igual de boniques, perquè per molt que hagi passat el temps, per més que hagin perdut l’aigua, hagin canviat el color i no puguin oferir el mateix tacte, jo seguiré portant dins del meu cor el record del primer dia.