S’ha fet de nit. Miro per la finestra i una llum estranyament blanca m’il·lumina la cara. Hi ha lluna plena. A fora bufa una brisa suau. Me’n vaig a dormir inquieta. A mitjanit em desperto sobresaltada. Estic enmig d’un bosc. Sento un soroll, algú s’acosta. Sento com un calfred, com una esgarrifança que em recorre el centre de tota la meva esquena, que automàticament queda arquejada i tensa. Instintivament aixeco tremolós el llavi superior, deixant entreveure les dents i els ullals. De la meva gola surten uns sons que em recorden els grunyits que fan els gossos sempre que m’hi acosto més del compte mentre mengen, i em miren de reüll, avisant-me que aquell és el seu territori, que allò és la seva propietat. Abaixo la mirada, i observo que tot el meu cos està recobert de pèl, i enlloc de mans i peus, descobreixo quatre potes amb unes urpes afilades. Sento despertar, un cop més, l’instint d’atac. Tinc ganes de mossegar tot allò que se’m posi per davant. Començo a córrer amb totes les meves forces. Només tinc ganes de fugir. Quan em sento exhausta, m’aturo, i llanço un crit al cel per tal d’ofegar aquesta ànsia que em recorre les venes.Sort que no cada dia hi ha lluna plena.
Sort que no tots els dies ens despertem amb ganes de mossegar tothom.
3 comentaris:
Bon conte Marta!! grrrr!!! caldrà anar buscant pels calaixos a veure si trobo bales de plata.
Petonets!!
Des de l'inici dels temps la Lluna ha provocat un sentiment ambivalent a tots els nostres avantpassats: d'una banda admiració i fascinació per la seva immensa majestuositat enmig de la foscor absoluta, però de l'altre una gran por, com tot allò que ens envolta i que no som capaços d'entendre. Són moltes les hores que els homes i les dones han passat desvetllats observant-la i intentant entendre-la, i totes les mitologies de civilitzacions importants hi han donat una explicació personificada per calmar les pors dels seus pobles (com Selena en el cas dels romans). Sabem que la Lluna ens afecta, i molt: les marees, els cultius hortícoles, i fins i tot en el nostre humor (quin va ser l'últim dia que vau estar de mala lluna?), per no parlar de la influència que sembla que té en els parts (molts ginecòlegs sostenen que el nombre de parts augmenta dràsticament les nits de lluna plena). Conscients de tot plegat, no són poques les referències que s'han pres en base a la lluna: molts calendaris que encara s'utilitzen avui en dia es basen en el cicle lunar (de fet, en anglès es diu moonth al mes, paraula que prové de la lluna moon), i moltes llengües li dediquen un dia setmanal (lunes i dilluns en el cas del castellà i el català). És fascinant veure el nostre únic satèl•lit com dia rere dia va canviant de fesomia, però sempre ensenyant-nos la mateixa cara... Per no parlar del complaent romanticisme que provoca l'escena d'un petó entre dos amants units sota un sol perfil amb la silueta de la Lluna com a testimoni a les alçades...I és evident, com no, que els cicles de la Lluna també afecten els altres habitants del planeta, no només als humans: molts animals es reprodueixen únicament en nits de lluna plena (quina putada, jejeje...). Però els animals no ataquen indiscriminadament sense motiu durant les nits de Lluna plena, i per contra, a nosaltres no ens cal cap cicle especial per fer-ho. Els animals no hi entenen en violència gratuïta: ataquen perquè se senten atacats, perquè els invaeixen el seu territori, per poder menjar o per ensenyar a caçar a les cries, per exemple. L'instint d'atac dels animals és justificat per la lluita de la vida. En canvi en nosaltres no: ens podem posar a donar mossegades en qualsevol moment per coses tant trivials com un partit de futbol. Nosaltres hem arribat a la Lluna, però potser encara ens queda aprendre una mica dels animals batejats per l'home com a "no racionals"....
Doncs si Poeta, a veure si trobes bales de plata... però caldrà que n'hi hagi com a mínim una caixa sencera... jejeje
Ostres, bentornat i benvingut Ivan! Quina alegria tornar-te a trobar per aquí. Un comentari preciós i profund. Ah, i superextens també, jejeje, ja serveix per suplir tants dies d'absència.
Moltes gràcies per la vostra participació.
I a veure si s'anima més gent a escriure comentaris, per petits i insignificants que semblin. Encara que només siguin per saludar i dir que heu passat per aquí. Tot és benvingut. Us espero.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada