Hi ha dies en que voldries que la gent et veigués, que no passessis únicament com un espectre, invisible als seus ulls. Altres dies, en canvi, voldries passar desapercebuda, que ningú es dongués compte de la teva presència. Hi ha vegades en que tens ganes de disfrutar del paisatge, veure postes de sol, núvols acotonats, muntanyes completament nítides. Altres vegades en canvi, preferiries poder-te tapar els ulls i no veure absolutament res del que passa al teu voltant.Hi ha dies en que necessitaries que algú t’escoltés, i en canvi d’altres en que el fet que la gent no pari atenció a les teves paraules, et resulta totalment indiferent. Hi ha vegades en que gaudeixes escoltant tot allò que els altres volen dir-te, i en canvi hi ha dies en que preferiries poder-te tapar les orelles, i no sentir absolutament res del que passa al teu voltant.
Hi ha dies en que sents una necessitat imperiosa d’explicar tot allò que se’t passa pel cap, i d’altres, en canvi, que preferiries quedar-te en silenci i no dir absolutament res. També hi ha vegades en que, tot i voler dir moltes coses, no et queda altre remei que tapar-te la boca i callar, ja que les paraules que diries podrien fer mal a algú, i només et resta que les frases quedin en el teu pensament, i esperar que el temps les enterri en el racó de l’oblit.
